Logo Fundación Arquia
Logo

Centro de documentación FQ

Si aún no lo conoces te explicamos Qué es el Centro de Documentación FQ de Fundación Arquia

Contacto

Sede Oficinas

C/Barquillo, 6, 1º izda. 28004 Madrid

Sede Actividades Culturales

C/ Tutor, 16. 28008 Madrid

91 756 10 50

centrodocumentacion@arquia.es

Suscríbete

Suscríbete a nuestro boletín para estar al día de las últimas novedades y lanzamientos.

Al suscribirte, aceptas nuestra Política de Privacidad y das tu consentimiento para recibir actualizaciones de nuestra empresa.

© 2026 Centro de documentación FQ. Todos los derechos reservados.

Política de cookiesPolítica de privacidad
Centro de documentación FQ
InicioCatálogoCiclos
Logo

Centro de documentación FQ

InicioCatálogoCiclos
Rien que les Heures | Arquia - Centro de Documentación

Cargando audiovisual...

  1. Inicio
  2. /Catálogo
  3. /Audiovisuales
  4. /Rien que les Heures
AudiovisualesFilmotecaFicciónVídeo

Rien que les Heures

Autoría y colaboradores

Director

...

Información

Categoría

Ficción

Idioma del contenido

Español

Año de producción

1926

Tema de la actividad

Ficción

Sección

Filmoteca

También te puede interesar

Mallet-Stevens: Arquitectura, cine y modernidad
ArtículosBlog FQ

Mallet-Stevens: Arquitectura, cine y modernidad

Entre 1920 y 1928, el arquitecto y diseñador francés Robert Mallet-Stevens realiza numerosos decorados para el cine y publica además varios artículos sobre esta materia. En 1923 su nombre aparece asociado al de Paul Poiret, Raymond Templier, Darius Milhaud, Pierre Chareau, Fernand Léger y otros importantes creadores de la época en los créditos de L´Inhumaine, del realizador Marcel L´Herbier, y ese mismo año comienza a proyectar la villa Noailles, en la que colaboraron entre otros Theo van Doesburg, Francis Jourdain, Henri Laurens, Gabriel Guévrékian o de nuevo Chareau, y que se utiliza tiempo después como escenario de Les Mystères du Château du Dé (Man Ray, 1929), paradigma del cine cubista.

STEM O NO ESTEM?
RealizacionesPróxima

STEM O NO ESTEM?

STEM és un acrònim del anglés, que es refereix a les àrees de coneixement en les quals sovint treballen els científics i els enginyers. C CIÈNCIA, T TECNOLOGIA, E ENGINYERIA i M MATEMÀTIQUES.

Aquestes tres últimes són les àrees de les ciències que més pateixen la bretxa de gènere i com que caminem cap a una societat digital accelerada on la tecnologia, les matemàtiques i les ciències en general són fonamentals, apostem per una presència d’hòmens i dones equitativa i igualitària. Considerem imprescindible la tasca de divulgació científica, de difusió i de visibilització de totes les dones STEM i de les seues investigacions i avanços en tots els contextos, inclòs al món faller.

l'hORT * 28 Habitatges a Guissona
RealizacionesPróxima

l'hORT * 28 Habitatges a Guissona

L’alt atractiu que té la possibilitat de mesura que ofereix una població mitjana com Guissona,
en tan que mostra del seu context social i sobretot en relació a les dialéctiques fruit de les intensitats transaccionals de l’avui (local/global, autòcton/emigrat,...), en aquest cas coincideix en l’eix viari de principal activitat industrial de la població.
La nostra proposta planteja un edifici sòlid i massís que formalitza els “limits” definits, tant per les ordenances urbanístiques com per la situació concreta del solar o el programa residencial d’habitatges, en aquest cas amb tres peces. A+B+C

L’inmoble és la suma de dos edificis separats (A+B) en les plantes pis per la junta estructural
necesaria, que en aquest cas pren la dimensió i s’ocupa amb els espais comuns i de distribució dels habitatges. A les plantes soterrani i baixa s’hi afegeix un tercer edifici (C) que resol la resta de la parcel.la destinada a locals i aparcaments.
Hi ha dos principis que defineixen el que el projecte proposa: una estructura ordenada, originada en planta soterrani per a la bona distribució dels locals i places d’aparcament i que és el reflex de l’organització habitacional de les plantes pis, i la voluntat de col.locar totes les peces (sales i dormitoris) dels 28 habitatges a façana.

Arquitectura d'una Falla
RealizacionesPróxima

Arquitectura d'una Falla

Artículo para el Llibret de la AC Falla El Mocador 2022 de Sagunt: Fem falla, fem Mocador.

Primer premio Generalitat Valenciana.

Falles i disseny són dos mons separats en nàixer, però sent dos de les indústries creatives amb més potencial de València, hauríem de fer força per tornar a unir la família de nou. Per sort hi ha una flama que mai es va apagar i que hui ha aconseguit eixir del gueto de «projecte experimental» per a començar a normalitzar-se en forma de projectes molt atractius i amb molt més contingut que monuments, llibrets o cartells que desprestigiaven la festa.

El disseny valencià es deu a la indústria que el va fer nàixer, i per això són les empreses del sector del moble o ceràmic les que en els seus plans d’internacionalització continuen estenent i disseminant el valor del disseny valencià, i fent-ho a través dels seus èxits comercials es transformen en una certa forma en ambaixadores del disseny valencià.

Però és que, a més, els valencians tenim la festa. Arriba març i les Falles es converteixen en les representants de la cultura valenciana, a més, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Reconeguem que hi ha molt a millorar en aquestes festes, amb massa implicacions lligades al caos a la ciutat, a la pugna fallers contra no-fallers o a la coentor general d’una setmana de folres polars, tanques o carpes, però ens agrade més o menys és l’altaveu més potent de la ciutat durant tot l’any.

Propostes que van des de les que des de l’any 2010 Miguel Arráiz planteja per a la falla Castielfabib, alié professionalment fins llavors al món faller, l’arquitecte valencià ha sigut una espècie de fil conductor a la revolució que, quasi una dècada després, ha anat impregnant a monuments de totes les categories i fins a les falles municipals. Com a fites clau, i deixant molts en el tinter, tenim l’«Ornament i Delicte» de 2013 per Dídac Ballester i Ibán Ramón per a Corona, arribant a ser motiu d’exposició a la Valencia Disseny Week de l’any anterior, el projecte «Ekklesía» per a la falla 2015 de Nou Campanar per Arráiz al costat de David Moreno que viatjaria fins al Burning Man, o el monument del Premi Nacional de Disseny i també Premi Nacional Il·lustració, Isidro Ferrer, amb la seua proposta per a Corona en 2017.

07. Migración y ciudad: nuevos retos y línias de actuación para el futuro
AudiovisualesFilmografía
,

07. Migración y ciudad: nuevos retos y línias de actuación para el futuro

Conferència de clausura a càrrec de Daniel de Torres, Comissionat per la Inmigració i el diàleg Intercultural de l'Ajuntament de Barcelona sobre els desafiaments als que s'enfrenten les nostres ciutats i les actuacions per desenvolupar en ciutats socialment sostenibles. 2099.2/1951

Nova seu Keonn
RealizacionesPróxima

Nova seu Keonn

Cèsar Martinell Taxonera, fill de l'arquitecte de les catedrals del vi, fou l'autor de la nau industrial original on hem realitzat la nostra intervenció, destinada a un taller de construcció de maquinària per‘LA CUMBRE S.L. ‘

L'edifici, tot i ser construït amb sistemes de formigó, manté una clara influència de la monumentalitat dels cellers que projectà els eu pare. No és molt aventurat plantejar que Cèsar Martinell Taxonera també tingué una intenció de monumentalitzar les construccions industrials, potser no tant des de la seva experessió exterior, però sí els espais interiors. Amb tot, el disseny d'aquesta nau clarament el va entomar amb la voluntat de complir tres condicions: la utilitat, l'economia i l'estètica.

La nau destaca pels seus generosos espais oberts, il·luminats zenitalment per uns grans lluernaris en dent de serra formats per unes costelles colossals de formigó que, amb formes parabòliques i volta, recorden a les monumentals cobertes d’arcs parabòlics de les catedrals del vi.

L'any 1997, amb l’arribada d’un nou tenidor, la nau va sofrir un projecte de reforma important. Es modifcà tota la façana afegint una pell de xapa i una nova entrada peatonal. L’interior també es va canviar sensiblement, amb diversos volums interiors afegits, divisòries i nous espais tancats.

Aquesta reforma, segurament per les necessitats dels nous ocupants, va desvirtuar i desdibuixar la monumentalitat industrial de la nau de Cèsar Martinell i, convertint-se en el principal pilar de la nostra proposta, ha estat recuperar l’essència de l’edificació original.

El nostre client, Keonn Technologies SL, ens encarrega l’adequació de la nau per a convertir-se en la seva nova seu, per concentrar-hi una zona de producció, zona d’oficines i zona comercial.

BUIDATGE I RECUPERACIÓ: Recuperar els espais de la nau original és l’objectiu del projecte, ja que aquests ja aporten la flexibilitat i superfície necessàries per adequar els nous usos de Keonn.

En el procés de projecte agafa una rellevància especial l’enderroc i selecció de tots aquells afegits superflus que desfiguren la nau. S’enderroca i es recupera allò reutilitzable, però recuperar els espais tal i com eren es converteix en una obsessió.

Especialment alliberant l’estructura de formigó i metàl·lica i posant en valor les seves formes que, per si mateixes, ja defineixen espais.

També les textures, recuperant l’estructura de formigó com a paviment (amagat sota diverses capes d’afegits).

INTERVENCIÓ SILENCIOSA: Un cop recuperada i posada en valor l’estructura i espais de la nau original, la intervenció es basa en seleccionar les zones on encabir el programa activat, que requereix d’unes prestacions de confortabilitat altes.

Totes les noves intervencions busca el mínim impacte i escapa del protagonisme. Tot allò nou té la intenció de no ser vist, posant en relleu la majestuositat de l ‘estructura original.

Tots els nous espais activats es delimiten a patir de caixes molt lleugeres i transparents, formades per perfils d’acer mínims. Dins d’aquests caixes s’hi poden desenvolupar les activitats més estàtiques com la zona de producció, les oficines, l’espai expositiu i l’office.

El major gruix de superfície dins la nau s’ha deixat com una gran zona de relació, a mode de gran llotja que afavoreix les sinergies, permet organitzar-hi grans esdeveniments i alhora petites reunions improvisades.

Funciona alhora com espai bioclimàtic, aprofitant la inèrcia dels elements dels massius elements de formigó, i la il·luminació i ventilació a través de les grans lluernes en dents de serra.